Espai per a pensar

Des d'una escola de Terol ens regalen aquest video-musical reivindicatiu "No recortes, no"  
 
 
   

El valencià no es perdrà si volem

 

Francesc de P. Burguera

El professor Vicent Pasqual ha tingut un paper important en la introducció de la llengua valenciana en les escoles valencianes en els últims trenta anys i en el procés modernitzador de l´ensenyament. Així comença l´entrevista que Paco Cerdà presentà en aquestes pàgines del Levante-EMV el passat dia 1 de març. Era al col.legi Francesc Ribalta d´Algemesí, al princip, dels anys setanta –encara vivía Franco- quan el professor Vicent Pasqual començà amb els xiquets de 6é, 7é i 8é d´EGB a fer una hora setmanal de valencià. Segons ell deia, ensenyar-ho tot en castellà no tenia cap sentit. Implantar l´aprenentatge del valencià, no va ser cap heroicitat, tot ho van agafar bé.
A hores d´ara, el profesor Pasqual ens diu que la situació és curiosa. Els pares i la societat mantenen el valencià més viu que mai. I a nivell tècnic les propostes que estan fent els sectors de la renovació pedagógica com Escola Valenciana son propostes avançadíssimes. Però, la senyora Administració valenciana que ens governa, està decidida a acabar amb tot això i sincerament, és l´unic punt negatiu que en aquest moment es veu, segons ens diu el profesor Pasqual.
Que hagen de ser els pares dels centres els qui li demanen a l´Adminstració que volen ensenyament per als seus fills, que l´Admnistració es negue, que tinguen que dur-ho al jutjat i que el juttge els done la raó als pares és una contradicció increïble. Les polítiques lingüístiques es fan des del poder, però ací les hem de fer des de baix. Aixó vol dir que la societat està ben viva i que vol el valencià. Però l´Administració, el Consell, no. En aquest moment, el problema no és la demanda de valencià, el problema es l´oferta, diu el profesor Pascual. El vertader problema, però, son els polítics que ens governen.
I també, uns grupets que han eixit en el Cap i Casal, que estan tractant d´enganyar als ciutadans cridant que la llengua que s´ensenya a les escoles no és el valencià sinó el català. Saben que això no és veritat, si més no els que durant la transició es tragueren això de «l´anicatalanisme» pera que la dreta, que havia perdut les primeres eleccions democràtiques, poguera tindre un argument per portar a la campanya següent: «Els catalans estaven furtant-nos ho tot. Fins la llengua. I amb la col.laboració dels valencians ´catalanistes´». Aquesta gent dels grupets del Cap i Casal, estan menyspreant l´Escola Valenciana i i les seues trobades que fan tots els anys per comarques. I ara l´an agafat, també, a l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. No volen aceptar que la nostra és llengua comuna, amb els catalans i també els balears.
El professor Pasqual, però, diu en la seua entrevista que ara «tenim les armes més esmolades, sabem moltíssim sobre educació plurilingüe i com ensenyar llengües». El que nesecitem ara és posar-nos al nostre lloc i que la societat ens acompanye i res més. Perquè l´Administració ja ha demostrat que és sorda davant les nostres exigències. Hem de donar suport a Escola Valenciana i demés centres de l´ensenyament de la nostra llengua. El valencià és el senyal més important de la nostra identitat.

 

La ciutadania valenciana unida contra les retallades i per una vertadera democràcia

 
El poder de les elits financeres i empresarials ha imposat als governs de la perifèria de la Unió Europea, entre ells al govern d’Espanya, l’aplicació de brutals polítiques socioeconòmiques dirigides contra la majoria de la societat. Així mateix, pretenen que la ciutadania assumisca el pagament d’un deute il·legítim que el mateix sistema financer ha generat amb enormes operacions especulatives que, juntament amb una corrupció empresarial i política sense precedents, ens està abocant a la pèrdua de legitimitat de les institucions i causant la major crisi de la democràcia de les últimes dècades.
La creixent desocupació, l’atac als sistemes públics de Sanitat, Educació i Serveis Socials, als drets econòmics i laborals i al medi ambient, l’oblit de les persones més empobrides, el desmantellament dels ajuntaments, el marcat caràcter centralitzador, la implicació de les més altes institucions de l’Estat ─com el Govern, la Presidència i la Casa Real─ en casos de corrupció, la no depuració de responsabilitats ni polítiques ni penals dels individus implicats, ens ha fet confluir als carrers, a través de grans mobilitzacions ciutadanes, defensant els nostres drets i dignitat com a poble.
Al País Valencià es dóna la circumstància que després de divuit anys de govern de la Generalitat en mans del Partit Popular, ens trobem en el furgó de cua quant a drets i llibertats, a l’hora que som pioners en balafiament dels pressupostos públics, en propostes d’oci megalòmanes i en una corrupció política sense parangó a Europa. En comptes d’atendre a les persones amb discapacitat, en situació de dependència, malalts mentals, menors en situació de risc, dones víctimes de violència, drogodependents o persones en situació de pobresa extrema, el govern valencià inverteix a Terra Mítica o Copa Amèrica, i en comptes d’invertir en cooperació internacional per al desenvolupament o integració d’immigrants i minories ètniques, els nostres governants inverteixen en l’aeroport sense avions de Castelló, en la Fórmula I o en equips de futbol.
Al deteriorament dels valors democràtics bàsics degut a l’augment sagnant de les desigualtat s’afegeix, a hores d’ara, una immensa desconfiança ciutadana cap a les institucions polítiques i econòmiques valencianes pels nombrosos casos de corrupció ─com el cas Blasco, Brugal, Noos/Undargarín, Gürtel (branca valenciana), Emarsa, el cas Terra Mítica, el cas IVEX, i 94 municipis amb casos d’irregularitats urbanístiques─ que demostren fins a quin punt la mateixa està instal·lada a la realitat valenciana. Una societat justa i viable només serà possible si la ciutadania s’uneix per a defensar els drets socials i laborals, la justícia social i la política honesta sobre els interessos del sector financer i les grans corporacions multinacionals, representats avui dia per l’anomenada troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional).
La reforma de l’article 135 de la Constitució, sense consulta prèvia al poble sobirà, supedita tots els recursos de l’Estat al pagament d’aquest deute il·legítim a costa de retallar tots els serveis públics i de subhastar a preu de saldo el patrimoni de l’Estat. Aquesta imposició, establerta en l’anomenat Pacte Fiscal aprovat en el Consell Europeu del 30 de gener de 2012, va suposar un “cop d’estat silenciós” per prioritzar el pagament del servei del deute enfront de les obligacions pròpies d’un Estat Social i Democràtic de Dret.
En 1981, després del colp militar, la ciutadania es va manifestar massivament en defensa de la Llibertat i la Democràcia. Ara, 32 anys després, cridem a tota la ciutadania, a totes les marees, assemblees, organitzacions, plataformes, associacions i col·lectius a confluir en una jornada de mobilització el pròxim 23 de febrer.
Per la Democràcia, la Llibertat i els Drets socials:
-No a la corrupció
-Pel dret al treball, no a la reforma laboral
-Contra el colp d’Estat del sistema financer i de les grans multinacionals
-Contra el deute il.legítim. No devem, no paguem
Hi ha alternatives. Hi ha solucions:
-Per les persones, la Justícia social i ambiental.
-Per la Transparència i la Democràcia participativa.
-En defensa d’uns Serveis Públics de Qualitat i Universals.
- No devem, no paguem
El moment exigeix unir a tots els que des de fa un any vénen sortint als carrers i places del país per detenir la destrucció de l’ocupació, la producció, els serveis públics, els drets de la joventut, dels treballadors i dels pobles.
23F, totes les persones i totes les reivindicacions JUNTES
Convocatòries al País Valencià
Alacant
Concentració - Manifestació. Plaça Muntanyeta. 18 hores.
València
18 hores. Concentracions a:
- Torres dels Serrans ( Pl. Furs, Muro de Santa Anna, Navellos, Pl. de la Mare de Déu,
Micalet, Reina, Sant Vicent, Ajuntament, Marqués de Sotelo, Xàtiva).
- Pont d’Aragó (Plaça Saragossa, Pont d’Aragó, Plaça Amèrica, Navarro Reverter, Colom,
Xàtiva)
- Plaça d’Espanya (Sant Vicent, Xàtiva)
- Torres de Quart (Guillem de Castro, Xàtiva).
Les quatres marxes confluiran al carrer Xàtiva - Estació del Nord a les 19 hores. Des
d’aquest lloc es farà una manifestació pels carrers Xàtiva, Colom, Parterre, Pau, Poeta
Querol, Barques i Plaça de l’Ajuntament.
- Castelló
  Concentració. Plaça Mª Agustina. 18 hores.

 

   
Comparativa entre el Sistema Educatiu Espanyol i el Finlandés:  
 
   
El prestigiós pedagog Francesco Tonucci conversa sobre la nova lley educativa:  
 
   
 
De la plataforma STOP LEY WERT

Manifiesto “Paremos la Ley Wert”

El anteproyecto de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) que nos ha presentado recientemente el Gobierno supone un grave atentado al modelo de educación pública que tan laboriosamente se ha ido construyendo en nuestro país, ya que, entre otros aspectos:

- Vulnera la igualdad de oportunidades

- Excluye al alumnado con mayores dificultades de aprendizaje

- Permite o promueve la separación por sexos, creencias y procedencia

- Atenta contra la profesionalidad de profesoras y profesores

- Desatiende las necesidades de las personas y nos somete al dictado de empresas y banqueros

- No garantiza la educación de una ciudadanía, sino de trabajadoras y trabajadores

- Suprime la democracia participativa

- Ignora las diferencias autonómicas y vulnera sus competencias

- Desprecia los principios y criterios que han permitido avanzar en educación en nuestro país

La comunidad educativa, los ciudadanos y ciudadanas, exigimos la retirada del anteproyecto de la LOMCE, y reclamamos la elaboración de una ley que nazca del diálogo y el acuerdo de todas las partes implicadas, ya que solo así podrá gozar de garantías de estabilidad, tal y como sucede en otros países de nuestro entorno, y cumplir la función social que debe tener la educación.